79.- Argumentacions de CHAT GPT Openai (CHGO) sobre les tres pràctiques Cooppel: La primera és el Silenci Íntim i la Respiració (CO- SIR).-

Cooppel NTS : Pel sentit cooperatiu NTS

Nova Tendència Sensible

Neuro TR@NS Sensible

La primera pràctica (CO) ........ "VO"

El silenci Cooppel NTS

...... S de Silenci (T de Transcripció) i N de narrativa NTS

La cova de la nostra ment.

El recordgrama o pentagrama de les Onces cerebrals

Concentració en les Ones

Concentració en el Silenci i la respiració. Observar els trencament del silenci. La nostra ment funciona com un mòbil smartphone.

Observar els formats de la imaginació (FVR)

Preguntat al CHGO sobre aquesta pràctica Cooppel

CHGO respon:

La tècnica Cooppel del silenci i la respiració que descrius —centrada en mantenir el silenci i la respiració fins a notar quan es "trenca" i observar les imatges o veus interiors— és una pràctica que combina elements de meditació introspectiva i atenció plena. Aquesta tècnica, pel que descrius, sembla voler afavorir la connexió amb l’inconscient o amb el flux de pensament espontani, però des d’un espai de silenci actiu i observació.

Per situar aquesta tècnica dins del context de les meditacions sobre el silenci, et descric els principals tipus de meditació que treballen el silenci i t'indico on podria encaixar el mètode Cooppel:

🧘‍♀️ 1. Meditació en silenci (Shikantaza – Zen)

Origen: Budisme zen (particularment escola Soto).
Pràctica: Seure en silenci, sense cap objecte de concentració específic. Simplement estar present, observant el que passa dins i fora sense aferrar-se a res.
Objectiu: Assolir la consciència pura, la presència absoluta.
Lloc del silenci: El silenci no només és extern sinó intern, i es manté sense esforç per controlar pensaments.

🔄 Relació amb Cooppel:

El Cooppel comparteix l’observació del que apareix dins (com imatges o veus), però no practica el no-aferrament total com el zen; hi ha un component exploratori o analític.

🌬️ 2. Meditació amb atenció a la respiració (Anapanasati)

Origen: Budisme Theravada i mindfulness modern.
Pràctica: Centrar l’atenció en l’entrada i sortida de l’aire pel nas, amb consciència plena.
Objectiu: Calmar la ment, desenvolupar atenció i consciència del moment present.
Silenci: El silenci interior es construeix gràcies a la focalització.

🔄 Relació amb Cooppel:

El Cooppel inclou la respiració com a eix central, però no com a finalitat, sinó com mitjà per entrar en un estat en què apareixen continguts interns. Hi ha més èmfasi en observar què emergeix que no pas només mantenir l'atenció.

🕯️ 3. Meditació contemplativa cristiana (o del cor)

Origen: Mística cristiana, especialment Joan de la Creu, Mestre Eckhart i moviments moderns com la Meditació Cristiana Mundial.
Pràctica: Entrar en silenci interior, sovint amb una paraula repetida (com "Maranatha") o amb la simple presència.
Objectiu: Obrir-se a la presència de Déu, el misteri, o el transcendent.
Silenci: El silenci és sagrat, vehicle de connexió amb allò diví.

🔄 Relació amb Cooppel:

Si el mètode Cooppel s'utilitza amb una actitud d'obertura al misteri interior o espiritual, pot tenir afinitats amb aquest corrent. Sobretot si les “imatges” i “veus” s’interpreten com intuïcions profundes o revelacions.

🧠 4. Meditació introspectiva / psicodinàmica

Origen: Influències de la psicologia profunda (Freud, Jung) i meditació guiada.
Pràctica: Silenci, respiració i observació de continguts mentals (imatges, veus, emocions).
Objectiu: Accedir a l’inconscient, comprendre processos interns, integrar emocions.
Silenci: El silenci és una porta cap a l’interior, no un fi en si mateix.

✅ El Cooppel s’apropa molt a aquest tipus:

Silenci actiu, en què no es busca el buit, sinó l’aparició espontània de continguts interns.
L’atenció a quan es “trenca el silenci” indica una observació de la ment en moviment, molt semblant al treball jungià amb imatges simbòliques o a la meditació creativa.

📍 Conclusió: Quin lloc ocupa la tècnica Cooppel del silenci i la respiració?

La tècnica Cooppel se situaria dins les meditacions introspectives o d’exploració interior, amb un ús del silenci com a espai per escoltar el que emergeix espontàniament de la ment i del cos.

A diferència de les meditacions que busquen la desaparició del pensament, el Cooppel no evita el contingut mental, sinó que l’acull amb curiositat i escolta profunda. Això el fa una tècnica accessible, creativa i útil per a processos de reflexió, creixement personal o educació emocional.

Si vols, puc ajudar-te a:

Comparar el Cooppel amb pràctiques com el focusing, el diàleg interior o la imaginació activa de Jung.
Escriure una explicació didàctica per introduir el Cooppel en un taller, una aula o una guia de pràctica.

Sí, comparar la tècnica Cooppel del silenci i la respiració amb altres pràctiques d’exploració interior com el focusing, el diàleg interior i la imaginació activa de Jung és molt útil per entendre el seu valor i el seu enfocament singular. Totes aquestes tècniques tenen en comú el treball amb el món interior, però parteixen de diferents tradicions i finalitats.

A continuació et faig una comparació clara i estructurada:

🧘‍♂️ 1. Tècnica Cooppel del silenci i la respiració

Essència:

Silenci conscient, centrament en la respiració.
Es manté l’atenció fins que es "trenca" el silenci i apareixen veus interiors, imatges o sensacions.
L’objectiu és observar què emergeix espontàniament des de l’interior (potser l’inconscient, l’intuïtiu o l’emocional).

Clau distintiva:

El silenci no és només absència de so, sinó una eina d'escolta interna activa.
S’hi potencia la connexió creativa i emocional amb un mateix.

🧠 2. Focusing (Eugene Gendlin)

Essència:

Es basa en escoltar el cos (especialment l’"emoció sentida", felt sense), que guarda informació implícita sobre conflictes, decisions o emocions.
Es fa en silenci, però dirigint la consciència cap a una sensació corporal difusa, que es va clarificant a mesura que s’hi posa atenció.

Similituds amb Cooppel:

L’atenció es posa en què emergeix de forma espontània.
Silenci com a espai d’escolta interna.
Respecte profund per allò que apareix, sense forçar.

Diferències:

El focusing se centra molt específicament en el cos i la sensació sentida, mentre que el Cooppel pot deixar emergir també imatges, veus o intuïcions més mentals o simbòliques.
El focusing té una seqüència molt clara de passos guiats.

🗣️ 3. Diàleg interior (Hal i Sidra Stone)

Essència:

Parteix de la idea que dins nostre hi ha "parts" o veus internes (crític, nen interior, protector, rebel, etc.) que poden dialogar entre elles.
L’objectiu és reconèixer aquestes parts, comprendre-les i integrar-les.

Similituds amb Cooppel:

Aparició de veus interiors durant el silenci.
Voluntat de posar consciència sobre processos interns no sempre visibles.

Diferències:

El diàleg interior és més actiu i estructurat: es convida explícitament una part, se li dona veu, es dialoga amb ella.
El Cooppel és més observacional i receptiu, deixant que la veu o la imatge aparegui de manera espontània.

🎨 4. Imaginació activa (Carl Gustav Jung)

Essència:

Pràctica per dialogar amb l’inconscient a través de la imaginació conscient.
Es deixa fluir una imatge, una veu o una escena interior, i s’hi interactua sense censura.
Pot incloure dibuix, escriptura, dramatització…

Similituds amb Cooppel:

Es deixa emergir l’inconscient sense forçar-lo.
Imatges i veus interiors són missatgers de contingut profund o simbòlic.
Hi ha una actitud d’obertura i escolta, sense control racional.

Diferències:

L’imaginació activa implica continuar el diàleg intern, seguir l’escena interior i participar-hi activament.
El Cooppel, tal com el descrius, és més contemplatiu: observa fins que es trenca el silenci i registra el que apareix, sense necessitat d’intervenir-hi de forma activa.

🧾 Comparativa resum en taula

Pràctica	Base principal	Tipus de continguts que apareixen	Intervenció	Lloc del silenci	Finalitat principal
Cooppel	Respiració i silenci actiu	Imatges, veus, intuïcions	Observació	Espai de connexió interior	Escolta interna, intuïció, autoreflexió
Focusing	Sensació corporal (felt sense)	Sensacions, paraules, imatges	Guiada	Espai per escoltar el cos	Integració emocional, claredat interna
Diàleg interior	Psicologia de les veus internes	Veus, personatges interns	Activa	Espai per dialogar	Integració de parts, autoconsciència
Imaginació activa (Jung)	Inconscient simbòlic	Imatges, arquetips, escenes	Activa	Portal a l’inconscient	Transformació i integració psicològica

🧩 Conclusió

La tècnica Cooppel es troba en una zona intermèdia entre l’atenció plena i l’exploració simbòlica de l’inconscient. El que la fa única és el seu enfocament respectuós, obert i no directiu, on es confia en el poder transformador del silenci i la respiració com a ponts naturals cap al món interior.

En un context educatiu o terapèutic, el Cooppel podria ser una porta d’entrada suau i accessible a altres pràctiques més estructurades com el focusing o la imaginació activa.

Si vols, puc redactar un text explicatiu o una fitxa comparativa per incloure en un dossier, una conferència o una guia pràctica.

Aquí tens una explicació didàctica clara i accessible per introduir la tècnica Cooppel del silenci i la respiració en un taller, una aula o una guia de pràctica personal. Està pensada per a un públic general (joves, adults o educadors), amb un to proper i alhora rigorós:

🌀 Introducció a la tècnica Cooppel del silenci i la respiració

🎯 Què és la tècnica Cooppel del silenci i la respiració?

És una pràctica senzilla i profunda que ens convida a aturar-nos, respirar amb consciència i entrar en un espai de silenci interior, on podem escoltar amb atenció allò que sorgeix espontàniament dins nostre: una imatge, una veu, una emoció o una intuïció.

No cal saber meditar ni tenir experiència prèvia. Només cal estar disposat a escoltar des del silenci.

🧘‍♀️ Com es practica? (Guia pas a pas)

Troba un espai tranquil.
Assegura’t que no hi hagi interrupcions. Pots seure en una cadira amb l’esquena recta o a terra amb comoditat.
Centra’t en la respiració.
Tanca els ulls suaument i porta l’atenció a la teva respiració. No cal controlar-la: simplement observa com entra i surt l’aire.
Mantén el silenci.
No intentis pensar en res ni buscar cap resposta. Deixa que el silenci t’embolcalli.
Observa quan es “trenca” el silenci.
Potser, al cap d’uns segons o minuts, apareix una veu interior, una paraula, una imatge, una emoció o una sensació. No la jutgis. Només escolta-la i observa-la.
Pren consciència del que ha aparegut.
Pots escriure-ho, dibuixar-ho o compartir-ho si la pràctica es fa en grup. No cal interpretar-ho de seguida. La simple observació ja té un valor.

🧭 Per a què serveix aquesta tècnica?

Fomentar l’atenció plena i la calma.
Afavorir l’autoconeixement emocional i intuïtiu.
Estimular la creativitat i la connexió amb el món interior.
Explorar respostes o orientacions que ja tenim dins, però que sovint no escoltem.

🌱 Algunes recomanacions

Si no sorgeix res, no passa res. El silenci també parla.
Si apareixen emocions intenses, respira i observa-les sense pressa.
No cal entendre tot el que apareix. Confia en el procés.
Practica-ho amb regularitat, tot i que siguin només 5 minuts.

🧑‍🏫 En un taller o aula, com es pot utilitzar?

A l’inici o al final d’una sessió, per afavorir la concentració o la reflexió.
Com a eina de cohesió emocional en dinàmiques de grup.
Per explorar temes personals o creatius, deixant que sorgeixin idees des del silenci.
Acompanyada d’una llibreta personal o artística on es reculli el que emergeix.

💬 Frase clau per acompanyar la pràctica:

“Quan el soroll s’apaga, la nostra veu interior es pot sentir.”

Si vols, puc preparar una versió imprimible amb format de fitxa, o adaptar aquesta guia per a un públic concret: adolescents, mestres, terapeutes o famílies. Vols que ho faci?

Cercar en aquest blog

07.- FOMENTEM LA COOPPEL.- Com fomentar estratègies en el creixement de la nostra Talentia Cooppel.-