77.- Aplicacions Cooppel en el currículum i en la vida.-
1.- Impulsor del pla d'investigació.-
Josep Maria Ferran i Torrent va estar en formació de formadors entre 1985- 2010 primer a l'ICEs de les Universitats de Barcelona, delegació a Tarragona (UB) en 1985, Universitat Politècnica de Catalunya a Tarragona (UPC) entre 1986 i 89 i la URV entre 1989- 1995 col·laborant puntualment en dues ocasions amb l'ICE de la Universidad de Zaragoza (UZ) en 1985 i 1989 i en la UAB en la participació en unes jornades. Després en formació a distància del Departament d'Educació (Gen Cat). Entre 1999-2009 formador i assessor amb la FAPAC de Tarragona. Entre 2003 i 2011 com assessor psicopedagògic en els EAP de Baix Camp (2003-4) i el de Tarragonès B (2004-2011) i entre 2011 i 2017 com professor especialista d'orientació educativa, professor d'ètica a l'ESO sobre periodisme, política i mediació comunitària i tutor d'estada a empresa de BAT al programa Cooppel en l'institut Antoni de Martí Franquès de Tarragona.
Des de 2017 fins ara professor voluntari emèrit en el programa Cooppel (suport a hores de tutoria ESO, tutoria estada empresa de BAT i activitats exraescolars).
La causa Cooppel com a projecte es va presentar a la sala de graus del Campus Catalunya el 29 d'octubre de 2012, presidida d'honor per Josep Sànchez Cervelló i per Arcadi Oliveres, el 12-12-12 es va fer un acte a Correus per enviar a la UNESCO a París. El 22 de maig de 2013 Arcadi Oliveres donava suport a la Causa a l'Ateneu de Tarragona.
2.- La causa o la pràctica Cooppel.-
La causa o la pràctica Cooppel, la causa en donar a conèixer, fomentar, protegir i permetre la pràctica Cooppel. També conegut per les tres pràctiques Cooppel que són necessàries equilibrar, cada persona és diferent i singular.
3.- La pràctica Cooppel o les tres pràctiques equilibrades Cooppel.-
Metàfora la pòlvora.- (POL+VO+RA)
Són tres, les dues primeres per aprendre practicar i la tercera per practicar i aplicar tota la vida.
La primera es la "VO" la Voluntat d'Organització mental. Es tracta de millorar el record i la comprensió a partir de l'entrenament de la concentració mental (CO) des del silenci, pols i la respiració, mantenir el silenci, observar quan ell es trenca i identificar formats de com pensem. És personal i íntima.
En segon lloc Operem els Processos (OP) mentals i els codifiquem (codi FER*R@N), observem i aprenem a planificar l'atenció amb més força i intensitat en la Relació Afectiva amb els demés més propers "RA". Dins de relacions afectives i més íntimes.
El tercer, el més públic i permanent és Produir Equacions Lúdiques (PEL). Es tracta d'aplicar la codificació en les dianes d'aprenentatge i crear blancs estels de record. Posicionar-se cap a l'Orientació Lúdica "POL". De tota dificultat en aprendre es pot enginyar jocs Cooppel, des d'una diana, trobar el blanc i fer un estel de record.
4.- Resposta al com construir la pau en la ment de les persones.-
La pràctica Cooppel serveix per tres coses:
1.- Per trobar la calma en el silenci i la respiració sobre tot situacions de por, ràbia o tristesa.
2.- Per afrontar els biaixos mentals i de lluitar contra els estigmes, els prejudicis, les supersticions, els mecanismes de defensa disfuncionals, els pecats capitals desestructurants, els jocs psicològics i els jocs de poder.
3.- A més de millorar l'aprenentatge de les competències per la vida.
5.- Coneixements que ajuden a la pràctica Cooppel per aprendre idiomes.-
Preguntes originals sobre camps dels sabers
5.1.- Com aprendre anglès.-
https://www.instagram.com/reel/DLQbE5iOTgr/?igsh=ZmhwNDFtbDE2N2s%3D
Sí, tant l’italià com el portuguès tenen síl·labes tòniques i àtones, igual que el català, el castellà i la majoria de llengües romàniques. A continuació t’ho explico per separat:
🇮🇹 Italià
L’italià és una llengua accentual com el català:
-
Cada paraula té una sola síl·laba tònica, que és la que es pronuncia amb més força o èmfasi.
-
La resta de síl·labes són àtones, és a dir, es pronuncien amb menys intensitat.
-
L’accent sol caure a la penúltima síl·laba (paraula paroxítona), però pot variar:
-
casa [cà·sa] → accent a la primera síl·laba
-
andare [an·dà·re] → accent a la penúltima
-
virtù [vir·tù] → accent a l’última (les paraules amb accent gràfic a l’última síl·laba són habituals en italià)
-
Exemple:
-
telefono → [te·lè·fo·no]
-
“lè” és la síl·laba tònica
-
“te”, “fo” i “no” són àtones
-
🇵🇹 Portuguès
El portuguès també té síl·labes tòniques i àtones.
-
L’accent en portuguès és fonèticament molt important i sovint afecta el significat de les paraules.
-
El portuguès pot tenir accents gràfics (´, ^) que indiquen la síl·laba tònica quan no segueix les regles generals.
-
Sol ser paroxítona (accent a la penúltima), però també n’hi ha de oxítones (última síl·laba) o proparoxítones (antepenúltima síl·laba, i aquestes sempre duen accent gràfic).
Exemples:
-
mesa [mê·za] → “mê” és tònica
-
computador [com·pu·ta·dór] → “dór” és tònica
-
médico [mé·di·co] → “mé” és tònica (porta accent gràfic perquè és proparoxítona)
En resum:
| Llengua | Té síl·labes tòniques? | Té síl·labes àtones? | Notes |
|---|---|---|---|
| Italià | ✅ Sí | ✅ Sí | L’accent sovint és a la penúltima síl·laba, però pot variar. |
| Portuguès | ✅ Sí | ✅ Sí | Les proparoxítones sempre s’accentuen; accent fonèticament rellevant. |
Si vols, et puc fer un petit exercici per practicar la identificació de síl·labes tòniques en italià o portuguès.
L'àrab.-
Sí, l'àrab també té síl·labes tòniques i àtones, tot i que el funcionament de l’accentuació és una mica diferent del de les llengües romàniques (com el català, l’italià o el portuguès).
✅ L'àrab té accent prosòdic (síl·laba tònica)
-
Cada paraula àrab té una síl·laba tònica, que es pronuncia amb més intensitat o duració.
-
La resta de síl·labes són àtones, és a dir, es pronuncien amb menys èmfasi.
📌 Com funciona l'accent en àrab?
L'accent en àrab no es marca ortogràficament (no hi ha accents gràfics com en català), però segueix regles mètriques bastant sistemàtiques que tenen a veure amb la llargada de les síl·labes (curta o llarga) i la posició respecte al final de la paraula.
En àrab clàssic i estàndard modern:
-
Si l’última síl·laba és llarga (llarga en quantitat), sol ser la tònica.
-
Si no, l’accent cau a la penúltima si és llarga.
-
Si ni l’última ni la penúltima són llargues, l’accent cau a la síl·laba anterior (antepenúltima).
🧠 Exemple (en transcripció):
-
maktaba (مَكْتَبَة) = biblioteca → [MAK·ta·ba] → tònica a la primera síl·laba
-
maktabāt (مَكْتَبَات) = biblioteques → mak·ta·BĀT → tònica a l’última (llarga)
🎵 Importància fonètica
-
En àrab, l’accent pot afectar la musicalitat i la mètrica, però rarament canvia el significat d’una paraula com sí que passa en portuguès o anglès.
-
L’àrab és també una llengua mètrica i quantitativa, on la llargada vocàlica té molt pes (curta/llarga), cosa que influeix en quina síl·laba rep l’accent.
Resum:
| Llengua | Té síl·laba tònica? | Té síl·labes àtones? | Notes |
|---|---|---|---|
| Àrab | ✅ Sí | ✅ Sí | L’accent segueix regles regulars basades en la llargada sil·làbica. No es marca a l’escriptura. |
Si vols, et puc analitzar alguns exemples concrets o comparar paraules àrabs amb les seves síl·labes tònica/àtones.
El xinès mandarí és molt diferent de les llengües romàniques o semítiques com l’àrab, i no funciona amb síl·labes tòniques i àtones en el mateix sentit que el català, l’italià o el portuguès.
❌ No hi ha síl·labes tòniques i àtones com a unitats prosòdiques tradicionals.
En lloc d’això, el xinès mandarí és una llengua tonal, i això ho canvia tot.
🗣️ 1. El xinès és tonal, no accentual
-
Cada síl·laba (més concretament, cada morfema) porta un to obligatori.
-
Aquest to és fonològicament rellevant: canviar-lo canvia el significat de la paraula.
-
No hi ha una sola síl·laba destacada per intensitat (com la tònica), sinó que cada síl·laba s’articula amb un to concret.
Exemples amb la síl·laba ma:
| Caràcter | To | Pronúncia | Significat |
|---|---|---|---|
| 妈 | 1r to (alt i pla) | mā | mare |
| 麻 | 2n to (ascendent) | má | cànem |
| 马 | 3r to (descendent-ascendent) | mǎ | cavall |
| 骂 | 4t to (descendent) | mà | renyar |
🔁 Per tant:
No hi ha “una síl·laba tònica” per paraula, perquè cada síl·laba té el seu to propi. És com si totes les síl·labes fossin tòniques, però cadascuna amb una melodia pròpia.
🧠 2. Sí que hi ha certa jerarquia prosòdica
Tot i això, en frases més llargues, els parlants poden reduir la prominència d’algunes síl·labes:
-
Algunes síl·labes poden pronunciar-se amb to neutral (lleuger, curt, no tonal) — això es diu “to neutre” o “轻声” (qīngshēng).
-
Aquestes síl·labes sí que són àtones en un cert sentit funcional, però això no es pot comparar directament amb la síl·laba tònica en català.
Exemple:
-
媽媽 (māma, “mare”)
-
La primera síl·laba: mā (1r to) → plena i tonal
-
La segona síl·laba: ma (to neutre) → curta i sense to clar
-
✅ Resum:
| Llengua | Té síl·laba tònica com en català? | Té síl·labes àtones? | Sistema principal |
|---|---|---|---|
| Xinès mandarí | ❌ No | ✅ En forma de to neutre | Tonal (cada síl·laba té un to) |
Si vols, et puc preparar un esquema visual comparant el sistema accentual del català amb el sistema tonal del xinès. També et puc ajudar a identificar tons i síl·labes amb to neutre en exemples concrets.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada