68.- Posem en marxa SET PROJECTES NOUS COOPPEL de cara el proper curs per a facilitar ajuda creativa del record recomprensiu reproductiu
Posem en marxa ara en el mes d'abril i de cara el proper curs 2025-26 nous projectes d'entrenament lúdic per a facilitar ajuda creativa del record recomprensiu reproductiu.
Són set Projectes d'entrenament Lúdic (PeL) estratègies locals per a l'empoderament legítim dins del pla de la Causa de la tesi postulant Cooppel per la Pau i més concretament del programa Cooppel INS obert a l'atenció general de les persones de totes les edats:
1.- El dret ReCORD@L i el codi mental F3RR@N.
El dret al llenguatge de la lògica del record (ReCORD@L) i el codi mental F3RR@N de formes, d'algoritmes i narratives mentals.
És un NTS nucli transversal dels sabers tant filosòfic, literari, musical, tecnològic, IA, etc. Neuromobilització doble del tractament del record NeuroTransSensorial: TR@NTS. ENTS Entrenament de la NTS.
lnspirats en el llenguatge músical i pentagrama, en el filosòfic de la cova de Platon i en el tecnològic de la Neuro-Mobilització doble.
2.- DiAN@pren. Les dianes aprenentatge.
Consultes puntuals i diana d'aprenentatge, creació de blancs estels del record. On ADoN@R-SE és aconseguir consciència en l'empoderament mental.
3.- Jocs de 3 RoLS (Cooppel). Elaboració de xuls, de les xuls fem targetes i juguem als tres rols d'obervar, preguntar, respondre, on l'observació i la interpretació del codi mental F3RR@N és molt important.
La construcció de pastilles, píndoles i capsules per a l'ENTS: M@T, GR@MAT, SeR i NCiS.
Les pastilles és la construcció de respostes NTS a preguntes, les píndoles és prevenir clarifican els límits, DAFO, riscos i probabilitats, en la certesa i la seguritat. La credibilitat de l'algoritme i de la narrativa. Les càpsules són unitats per explicar i els tasts són tasques per a experimentar la NTS i els efeces de l'ENTS.
4.- M@T.-
Aplicació NTS a la matemàtica. Per exemple en operacions mixtes i prioritats, recomprensió dels teoremes, etc. i el GR@M aplicacions NTS a les llengües i el seu aprenentatge neurocientífic
5.- GR@MaT.-
GR@MaT. Aplicació NTS en les gramàtiques amb llenguatge matemàtic per a entrenament.
5.1.- Aplicació de la matemàtica i de la lògica proposicional al llenguatge verbal
5.2.- Aplicació per a entendre totes les llengües oficials o les estrangeres oficials o necessitades per l'ajuda solidària.
6.- SeR Cooppel:
Saber Estratègies del Record creatiu, comunicatiu reproductiu i recomprensiu per a construir rols d'identitat amb les jugades del tauler escacs 9X9. Inspirat en l'ESCACS DIGITAL de 1985. ICE-UZ. Jocs de taula i de tauler. Conservar els jocs tradicionals i reactualitzar-los. ToPS de 1989, Mètode DAI, 1990, APCIISE 1996. Decisiologia,Ment Fràgil i Teorema dels Nombres Decisoris 2004, avui Neurodecisiologia
7.- NCiS
Jocs de creació narrativa literària i filosòfica a partir de rols d'identitat. Sols ser que no se res (Sòcrates), el mite de la cova (Platon).
Tenir set de Jocs Cooppel fomentant, protegint i permeten algoritmes mentals en narratives comunicatives, creatives i cooperatives.
Exemple de resposta del CHAT GPT Openai dins del projecte GR@MaT
COMPARACIÓ DE LES LLENGÜES FACILITA LA SEVA COMPRENSIÓ
Molt bona pregunta! Les síl·labes tòniques (les que es pronuncien amb més força) i àtones (les que es pronuncien amb menys força) són una característica fonètica important en moltes llengües, però no totes funcionen igual. T'explico com va en les llengües que has esmentat:
🟡 Català i castellà
Sí, tenen síl·labes tòniques i àtones:
-
Cada paraula té una síl·laba tònica (la que rep l’èmfasi).
-
Exemples:
-
Català: casa, compràrem, escriure.
-
Castellà: perro, amor, escuela.
-
🔵 Anglès
També té síl·labes tòniques i àtones, però amb molt més contrast que en català o castellà:
-
L’anglès és una llengua de ritme accentual, és a dir, es basa molt en l’alternança de síl·labes fortes i febles.
-
Les síl·labes àtones sovint es redueixen molt, i poden arribar a pronunciar-se amb un so molt neutre, com el “schwa” /ə/.
-
Exemples:
-
TAble, aBOUT, PREsent (substantiu) vs preSENT (verb).
-
🔴 Francès
Funciona una mica diferent:
-
No es marca l’accent en una síl·laba específica de cada paraula.
-
L’accent recau sobre l’última síl·laba del grup fònic o frase, no pas sobre cada paraula.
-
Això fa que no es parli tant de síl·laba tònica individual per paraula com en català o anglès.
-
Exemple:
-
En “je vais à l’école”, l'accent principal va al final del grup: “à l’éCOLE”.
-
⚫ Alemany
Té síl·laba tònica per paraula, com en català:
-
Normalment, l'accent recau a la primera síl·laba si és un mot alemany original, però pot variar en paraules compostes o d’origen estranger.
-
També es marca força, com en anglès.
-
Exemples:
-
TAge (dies), ARbeit (feina), verSTEhen (entendre).
-
✅ En resum:
| Llengua | Té síl·laba tònica? | Com funciona? |
|---|---|---|
| Català | ✔️ Sí | Accent clar per paraula |
| Castellà | ✔️ Sí | Accent clar per paraula |
| Anglès | ✔️ Sí | Accent molt fort, ritme basat en accent |
| Francès | ➖ No (igual) | Accent al final del grup fònic |
| Alemany | ✔️ Sí | Accent a la paraula, força marcat |
Si vols, podem mirar exemples concrets o comparar frases per veure com canvia la melodia en cada llengua!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada